Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/33

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
33
Catalunya a Grecia

que descendeixen del germà de Laonic Chalcocondylas, tenen encara llurs pretencions a la sobirania de la ciutat de Pericles. Amdues, i amb elles altres com les dels Cantacuzenos, Melissenos i Commenos, se creuen de prosapia imperial, i ho són realment; i per aquest motiu, am noble orgull, ostenten en llurs blasons l'aliga de doble cap de l'antic imperi de Bisanci. Això ns fa recordar el curiós fet de que algunes families de la noblesa navarresa llueixen també en un dels quarters de llur escut la creu bisantina i quatre B majuscules en els espais que deixen els braços de la creu, simbol orgullós dels Paleolegs. ¿Serà aquest fet un record de la memorable expedició navarresa i dels serveis que prestaren als darrers prínceps d'aquella dinastia, que regnaren en els feus grecs del Peloponès?

De l'arcontat grec he dit que en sa major part es de procedencia bisantina o franca, o siga llatina, perquè amb el nom de francs designen els helens els pobles llatins, i en general, i per extensió, a tots els europeus. Però les famílies de llinatge franc que en l'Arcontologi s troben són en nombre més petit. Entre elles se poden comptar la de Cabalari (corrupció de cavaller); la de Latini, nom que no necessita explicació; la de Catalani, qual origen es també evident; la dels Cancellieri, de soca ita-