diu D. Joan que pels grans i ardus negocis de la seva cort el vescomte no havia pogut passar allí, i que li tramet el fill d'aquest, el noble i amat coper seu, en Bernaduc, alimentant encara ilusions sobre l matrimoni entre dit noble i dóna Maria Frederic, filla de la comtessa [1]. En quant al Bort de Sant Cebrià o Siurà, se limità a notificar-li l nomenament den Rocaberti, el qual pensava trametre am moltes gents d'armes i ballesters pera tranquilitat dels seus sotsmesos i confusió i damnatge dels rebelats [2]. Més tard, en Setembre de 1387, feia una proposta al Papa en favor d'un dels seus naturals pera un carrec eclesiastic a Sardenya, Sicilia o Atenes, lo qual prova que res d'anormal ocorria encara en aquesta ciutat [3].
Es completament fals lo que assegura en Zurita de que en ls de Març el vescomte de Rocaberti anà per mar de Barcelona al Peloponès [4], i lo que afegeix en Gregorovius de ques presentà, efectivament, en el Pireu, però ja massa tard, puix en Pere de Pau s'havia vist poc abans en la dura necessitat d'entregar l'Acropolis [5]. En Zurita, sense altre fonament
