li, i de la mort d'aquell qui devem suposar el valent defenedor de l'Acropolis, Mossèn Pere de Pau. Després de la darrera carta que acabem de citar an aquest endreçada, o siga desde l 16 de Novembre de 1387 fins al la de Juliol de 1389, en que veiem ja a Catalunya, fugitiu d'Atenes» son darrer arquebisbe català, Antoni Ballester, no s troba en el nostre arxiu cap document que a Grecia s refereixi. En 1387 i en 1388 se consumà, sens dubte, la ruína del poder català en l'Atica.
Sobre la manera com se realisà l'expulsió dels catalans de l'Atica i dels demés dominis grecs, podem anticipar algunes conjectures, i adhuc aduir algunes noves noticies, encara que isolades, que sempre esclariran l'historia d'aquells obscurisslms temps. Lo que m sembla indubtable es que a la ruína de la poixança catalana, ja molt decadent, va contribuir l'element grec unit als florentins, que s'aprofitaren de les dilacions i falta d'interès, envers aquells dominis, del casal d'Aragó. Quan Nerio posà les seves ambicioses mires sobre l ducat d'Atenes, ja feia temps que s'era començada la seva disolució.
