amistoses amb en Nerio, fins al punt de motivar queixes per part de la Republica de Venecia.
Més apenes instalat l'afortunat florentí en els seus nous dominis, per successos i causes que avui no podem relatar aquí, pera no allargar massa aquest estudi, se li tiraren damunt d'ell els venecians i navarresos aliats, aquells pera conquistar l'Argolida i aquests l'Atica, caient llavors Nerio presoner en poder dels aventurers espanyols. El 22 de Juny de 1389 prometia an aquests, per la seva llibertat, les ciutats d'Atenes i Tebes, que retornaren més tard al seu poder, després d'haver despullat pera l seu rescat el Partenon i moltes iglesies i d'entregar Megara als venecians [1].
Tal vegada aquesta presó estimulà esperances de reconquista per part dels catalans, que resistien en les regions de la Focida i en altres indrets. La guerra de Nerio amb aquells fou llarga i empenyada, i així ho testifica l document referent a l'arribada a Catalunya del darrer arquebisbe català d'Atenes, Antoni Ballester, privat del seu arquebisbat, «propter varia guerrarum discrimina que in partibus Romanie inferioris diutius vigueruni» [2]. Lo
