i petits els fraccionats Estats mig-evals pera pobles plens de vida i assedegats d'esperances, i estret també l mateix Orient, qui havia de satisfer tants estimuls de gloria i de cobdicia. Per això s'hi ensopegaren tots al mateix temps en confós eixam, no havent-hi ni una ciutat important de l'imperi bisantí sense una colonia pisana, genovesa o veneciana, ni una illa o illot de l'Egeu o de l'Adriatic, ni un pam de terra en la Morea i en la Grecia propriament dita, sense un senyor feudal d'origen francès, espanyol o italià.
D'aquesta febra d'empreses cavalleresques i conqueridores que s va apoderar de l'Europa en els XIIIè i XIVè segles, participà també l'Espanya am molt més grau de lo que generalment se creu. L'historia de l'Orient latinoespanyol pot fer la competencia sense desavantatge am la del francès i italià, gracies a les proeses de les dues més famoses companyies militars que recorregueren aleshores els camps de Grecia, i gracies així mateix an aquells dos originals personatges histories tant simpaties, mallorquí l'un, aragonès l'altre, que intentaren quasi bé am llurs soles forces, en epoques diverses, la conquesta de la Morea, això es: l'infant D. Ferran de Mallorca, i el Gran Mestre de Rodes, D. Joan Fernandez d'Heredia.
