tiva a D. Lluís Frederic d'Aragó [1]. Desde l punt de vista de la llengua, aquest document es un dato més que prova sa supervivencia en els mateixos vessants del Parnas; emperò sota l'aspecte historic no té, ni de molt, el valor del precedent [2].
Molt extès degué esser el coneixement del llenguatge català en aquells apartats dominis de la Corona aragonesa, quan en ell se dirigia l nou duc Pere IV, no ja als seus propris súbdits, sinó adhuc als grecs, francs i albanesos que poblaven els Ducats. En català manifestava la seva pena a Helena Cantacuzeno per la mort del seu marit en Lluís Frederic, concedia privilegis de ciutadania franca al notari Dimitri Rendi, i donava les gracies als albanesos i als castellans grecs de Salona per llur zel en la defensa del país ducat; en català felicitava a l'astut florentí que l n'havia de desposseir, en Rainerio Acciajuoli, per haver conservat la pau amb el Vescomte de Rocaberti, i hi escriví, per ultim, als francs i als grecs de Livadia, fugitius en el Negrepont,
