Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/81

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
81
Catalunya a Grecia

tiva a D. Lluís Frederic d'Aragó [1]. Desde l punt de vista de la llengua, aquest document es un dato més que prova sa supervivencia en els mateixos vessants del Parnas; emperò sota l'aspecte historic no té, ni de molt, el valor del precedent [2].

Molt extès degué esser el coneixement del llenguatge català en aquells apartats dominis de la Corona aragonesa, quan en ell se dirigia l nou duc Pere IV, no ja als seus propris súbdits, sinó adhuc als grecs, francs i albanesos que poblaven els Ducats. En català manifestava la seva pena a Helena Cantacuzeno per la mort del seu marit en Lluís Frederic, concedia privilegis de ciutadania franca al notari Dimitri Rendi, i donava les gracies als albanesos i als castellans grecs de Salona per llur zel en la defensa del país ducat; en català felicitava a l'astut florentí que l n'havia de desposseir, en Rainerio Acciajuoli, per haver conservat la pau amb el Vescomte de Rocaberti, i hi escriví, per ultim, als francs i als grecs de Livadia, fugitius en el Negrepont,

  1. Geschichtie der Stadt Athen im Mittelaltert, von Ferdinand Gregorovius (Sttutgart, 1889), vol. II, pag. 190.
  2. Los Navarros en Grecia, etc. Memorias de la Real Academia de Buenas Letras, vol. IV, pags. 476 a 479. Vide Arx. Cor. Arag., reg. 1.366, fol. 790 v.