tant com el sobrenom d'aimador de la gentilesa, mereixia l d'aimador de la saviesa. Cal recordar l'afany am que, ademés d'aucells i de llebrers de caça, li demanava les obres de Trogo Pompeu i de Joseph. De l'apreci que féu de ses traduccions i arranjaments histories es testimoniatge la carta que escrigué al tenir noticia de sa mort, encarregant an alguns priors de l'Ordre les Vides de Plutarc, La gran cronica de España, La gran cronica de los conqueridores o dels emperadors, com ell ne diu, la primera part de la qual es una traducció literal del llibre XIII de l'Epitome historiarum, de Joan Zonaras; i, per ultim, la Cronica de Grecia, o sia la vulgarment denominada Cronica de Morea, en la qual sospitem que, més que en altres treballs, tingué l Gran Mestre de l'Ordre de Sant Joan una part personal i directa.
A l'elogi de l'Acropolis i al bisantinisme o helenisme de dilettante de l'Heredia s redueix tot el sediment artistico-literari que la Grecia mig-eval deposita en l'esperit dels seus vencedors catalano-aragonesos. Es cert que llur situació no era pas la més a proposit pera
m'ocuparé algun dia, veieu també la monografia de Karl Herquet, Juan Fernandez de Heredia, Grossmeister der Johanniterordens (Mühlhausen, 1878).
