Pàgina:Catalunya a Grecia (1906).djvu/99

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
99
Catalunya a Grecia

que altra vegada s cultivaren les lletres gregues i les ciencies naturals en els convents dels basilis de l'Atica i de la Beocia, que sota de les cendres de l'ortodoxia amagaven el foc de l'helenisme, durant el domini dels conqueridors catalans. Així, dins l'istiu de 1339, el monjo Cosme Camelòs copiava pera l metge d'Atenes Demetri Nomachlona diferents llibres d'Oribasios i d'altres físics bisantins [1].

No n'hi ha prou, com es natural, d'aquest insignificant dato de cultura pera pendre en sentit literal els elogis que l'ilustrat geògraf i historiador mahometà Albufeda, viatger a l'Atica a mitjans del segle XIVè dirigeix a la decaiguda Atenes, designant-la amb el qualificatiu de ciutat dels savis grecs [2]. Aquesta alabança sols prova que, adhuc en mig del seu

    [text grec]

  1. Neroutsos, obra citada, pag. 198. Els metges no abundaven en els Ducats, dins l'epoca catalana. Frederic III, accedint a les supliques dels tebans, que s queixaven de llur escassedat, envià a la capital de la Beocia, en 1356, a exercir la seva professió, el seu metge Joan de Montpeller, Archivio di Stato de Palerm, Protonot., vol. II, pag. 147.
  2. Patria dels filosops la nomenava igualment un segle més tard el turc Seadtddia a l'epoca de la conquesta de Mahomet II (Gregorovius, II, 386).