Pàgina:Chronica o comentaris del rey en Jacme primer (1873).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


e les fues obres, e a la fua mare pregar, que pregas per nos al feu car fiyl[1] quens perdonas lo tort que li teniem[2]: On de la fe que nos hauiem nos aduyx[3] a la uera salut. E quan nostre Senyor Ihesu Christ que sab[4] totes coses, sabia que la nostra vida salongaria[5] tant que fariem aiustament de bones obres ab la fe que nos hauiem, feyans[6] tanta de gracia e de merçe, que per peccadors que nos fossem de peccats mortals ni[7] de uenials, no uolch que nos presessem outa ne dan que uergonyan poguessem auer en cort ne en altre loch: no[8] uolch encara que[9] morissem tro aço haguessen complit. E es tanta la merçe que el nos feya[10] que tota horans feya[11] honrar de nostres enamichs de feyt e de paraula: ens dona[12] en nostra vida salut en nostra pressona[13]. E si algunes vegades nos daua malalties[14] fehya ho en[15] manera de castigament, en semblança de[16] pare qui castiga son fiyl[17]: car diu Salamo:[18] que qui perdone a son fiyl les uerges de castigament que mal li fa, e no sembla que li uuyla[19] be. E anch nostre Senyor nons castiga tan fort que a nos tengues don[20] on li grahiem la hora[21] quan nos castigaua lo castigament quens feya, e ara[22] de tot en tot, can[23] conexem que per

  1. Char fill
  2. Hauiem
  3. Ha duyts
  4. Sap
  5. Se allongaria
  6. Feu nos
  7. E
  8. Lloch, ne
  9. Nos
  10. Fahia
  11. Nos fahia
  12. Donava
  13. Persona
  14. Donava malalties
  15. Per
  16. Del
  17. Lo fill
  18. Salomo
  19. Vulla
  20. Tingues dan
  21. Hon es cert nostre prou, e a nostra honra
  22. Era
  23. Que