Aquesta pàgina ha estat revisada.
mens honrats daqueles terres quens uenien ueer. E aço fo .j. any apres de la preso de Ualencia. E entram en Montpestler el dijous: el duenres en tre mig jorn e hora nona fo eclipsis major que anch hom uis de memoria daquels homens que ara son, car tot lo sol cobri la luna, e pudia hom ueer be .vij. esteles en lo cel. E ab aytant cant nos haguem be feites nostres fazendes en Montpestler[1], e be hondradament de nos, faem armar lo bus de Montpestler qui era de .I.X.X.X. rems: e uenguem nosen tro a Cotliure, e per terra uenguem nosen puys[2] a Ualencia.
E
quan nos fom en Ualencia trobam grans clams dels sarrains ques eren renduts a nos: e en .G. Daguilo, e companya dalmugauers, e peons que hauien feyt aquel mal e aquela roberia: e enuiam per ells, e no uolgren uenir a nos, e fugiren: e anaren fen vna partida al Rey de Castella, e altra partida en Arago, e de ça e de la. E nos enuiam per en .G. Daguilo, e dix que sil assegurauem que uenria a nos. E nos per tal que hoissem dell perquens hauia feyt aquel mal asseguram lo. E ueneh denant nos, e dixem li per quens hauia feyt[3] mal, que nons hauia be feruit segons lo be que nos li hauiem feyt. E el dix que hauia feyt mal als sarrains e nos cuydaua que en açons faes desseruici. E nos dixem: Si hauets desseruici feyt per .ij. raons, la vna perque hauets