e fello. Don lo rey Carles ne fo molt despagat, e conech, que aquella spina tenia el cor que ell se pensaua es duptaua. Empero ell se fiaua tant en la sua caualleria e en lo gran poder que hauia, que posa en son cor que no hagues dupte dell. E segurament axi so podia pensar, que en si hauia IV coses, que no hauia altre rey el mon qui les hagues. La primera, que ell era tengut per lo pus saui princep e millor darmes qui el mon fos apres la mort del bon rey en Iacme Darago. Laltra, que era lo pus poderos rey del mon: que en aquella saho ell era rey e senyor de tot quant lo rey Manfre solia hauer; e apres era compte de Prohença e Danjou; e apres era sanador de Roma e vicari general de tota la part guelfa de Toscana e de Lombardia e de la Marcha; apres era vicari general de tota la terra doltra mar, e cap major de tots los chrestians qui de lla mar eren, axi dels ordres del Temple e del Spital e dels Alamanys, com de totes ciutats, castells e viles e altres nacions de chrestians que hi fossen, ne hi venguessen; e apres hauia en sa ma lo sant pare apostolich, e tota la sancta sgleya romana, axi com aquell de qui feyen compte de gran fauoner e de regidor. Daltra part hauia la casa de França, perço com lo rey Lluys de França era son frare, e muri e lexa rey lo rey Falip; e recomanali charament lo rey Carles son frare, e axi feya compta dell, axi com si lo rey Lluys son frare fos viu. Donchs segurament que esguardant aquest poder seu, poch lo calia duptar del rey en Pere. E axi ell posa en son cor aquest poder, e no pensa el poder de Deus. Perque, qualque sia quis fiu mes en son poder quel poder de Deus, pot fer compta, que Deus mostrara sobre aquell lo seu poder, a donar a conexer e entendre a tot lo mon, que res no es, mas solament lo seu poder. E desta raho daquest poder de Deus he tant parlat dauant, que ara no men cal pus parlar. E axi estech en sa esperança e en la força de son poder.
