de tots los Sarrahins del mon: e no hi eren per als, sino per confondre los chrestians. Per que si se asurmissen a la guayta, pensar podets, que a mal so los faeren despertar, perque nols era ops que ço gitassen a no cura. E per cert, hon majors eren los feyts e pus perillosos, lo senyor rey era pus alegre, e les sues gents atre tal; que james neguna host no fo pus basta de tots bens com aquella era, e tots dies crexia la abundancia. Si que con saberen en Cathalunya, quel senyor rey era a Alcoyll, tot hom en manera de perdonança pensauen de carregar naus e lenys de gents e de viandes e de armes e de totes ajudes: e tuyt atenyien lla, que jorn hi esdeuenia que XX e XXX veles hi entrauen carregades de totes coses, axi que major marcat hi hauia de totes coses, que en lloch ed Cathalunya.
E com lo senyor rey hach regonegut tot aquell pays, e hach vist lo poder dels Moros e Sarrahins, pensa que per no res conquerria la Barbaria, si lo Papa li volia ajudar de moneda e de perdonança, e que james los chrestians non foren en tant bon partit, que hanch rey de chrestians qui faes passatge, ne rey de França ne rey Danglaterra ne el rey Carles, qui ab croada e ab thresor de la sgleya passaren a Tunis, no tengueren tanta de terra en Barbaria, com ell tenia: que de Giger tro a la ciutat de Bona Sarrahi no hi gosaua aparer, ans per tota aquella marina anauen los chrestians a portar llenya a la host. E encara hi tenien llurs bestias, que Sarrahi negu no hi gosaua aparer, ans hi hauia dels chrestians qui entrauen en caualcades III e IV jornades, en amenauen presa de persones e de bestiars: axi quels Sarrahins nos gosauen partir de llurs hosts, que tantos com sen partien cuydauen esser catius. E era axi, que tots jorns ne catiuauen assats; que a Alcoyll ne vaerets tots jorns encants, si que un mes duraren. En axi quel senyor rey Darago se tenia per pus segur, e tota la host, que marauella era, e alcunes vegades lo senyor rey brocaua ab cinchcents caualls armats a colp, e los altres llexaua a les barreres. E com ell brocaua ab aquells, feya los Sarrahins axi esparpanyar, que no sen tenia hu ab altre; e feyen ne tanta de mortaldat, que fareza seria de dir; e catiuauen ne tants, queper una dobla hi hauia hom un Sarrahi. Axi que tots los chrestians estauen richs e alegres, e sobre tots lo senyor rey.
