que aquests serueys tant solament li façats, e en breu, si a Deu plau, la sancta sgleya sen crexera de tanta renda, que muntera a molt mes que no hi haura bestret; que ya vets lo senyor rey son pare, de quanta renda ha crexcuda la sgleya sancta, sens que no hi hach ajuda neguna. Perque, pare sanct, aço eus demana eus requer, e queus placia que non tardets. E si per auentura ell vos responia, per que aço no dix als nostres missatgers que li trametem en Cathalunya, vos li responets, com no era temps que a vos, pare sanct, ne altre descobris son cor, perço com ho hauia jurat e promes a Bugron, que a persona del mon nos descobris; per que pare sanct nous deu saber greu. E si per auentura ell nous volia atorgar secors negu, vos li protestats de part nostra, e en la protestacio li digats, que si lo secors nons tramet, que nos li demanam, que acolpa dell nos en haurem a tornar a nostra terra; que beu sap ell e tot lo mon, quel nostre poder no es tant de moneda, que aci poguessen llongament aturar; e que Deus liu demane, com be sapia que nos hauem en volentat: que sins fa lo secors que nos li demanam, que tots los nostres dies volem metre encrexer la sancta fe catholica, e especialment en aquestes parts hon ara som venguts. Empero man vos, que aquesta missatgeria façats al pus hiuazosament que fer pugats.
Senyor, respos lo noble en G. de Castellnou, be he entes ço que mauets manat que diga ne faça, e ab volentat de Deus you complire en tal manera, que vos ne serets pagat: e pensats me de donar la vostra benedictio e gracia, que yous coman a nostre senyor, queus defena eus guart de tots mals, eus do victoria sobre tots vostres enamichs. Empero, senyor, si a vos plagues daltres richs homens mills enrahonats, hich hauets que hi poguerets trametre, e yo grahire molt mes a Deus e a vos, que en lo cas en que sots que yo nom partis de vos; que tots dies veig queus metets en lloch, que gran dolor he en mon cor, que yo nous sia de prop.
E lo senyor rey comença a riure e dix: segurament, en G. yo som cert, que vos hagrets major plaer de romanir que del anar; quel delit que vos carregats a nos del feyt de les armes, a vos ne podem comptar per hu daquells qui sien en Cathalunya ne en la nostra senyoria: e axi nous enyorets, que com vingats be trobarets encara tant affer, que beus en podrets tolre lo desig.
