aço volets dir que no, que ell vos ho fara dir cors per cors, e jats se sia que ell no hi diu res contra vostra caualleria, que ya sap que bon caualler sots, queus dara auantatje darmes per los dies que hauets mes que ell. E si aço no volets pendre, ques combatra ab vos X per X, cinquanta per cinquanta o cent per cent. E aço som prests e aparellats de fermar. E lo rey Carles qui oy aço fo molt pagat dins sa volentat, e conech be quel seu proposit era vengut, e dix: barons, aquests nostres missatgers que vuy hi foren, yran ensemps ab vosaltres, e sabran del rey, ell si dira ço que vosaltres deyts: e si ho fa, pens de donar son gatje dauant los nostres missatgers, e que jur sobre los quatre sancts euangelis, axi com a rey, que ell nos trestornara daço que dira. E si aço fa, vosaltres ab los nostres missatgers ensemps tornats a nos, e semblantment darem a vosaltres nostre gatje, e farem aquell sagrament mateix; e puix yo haure mon acord dins un jorn, e pendre la hu daquests tres partits que ell me dona, e qualque yo prenga, som aparellat de tenir en peus; e puix acordarem yo e ell, en poder de qui farem la batalla, e dins altre jorn quen hajam acord. E com hajam acordat, en poder de qui la farem, pendrem lo pus breu temps e lo pus curt que puixcam, lla esser aparellats de fer la batalla. Tot aço nos plau, digueren los missatgers.
E tantost passarensen a Macina ensemps, e vengren dauant lo senyor rey en Pere Darago. E els missatgers del rey Carles digueren li ço que llur senyor los hach manat. E com hagren complida llur raho, lo senyor rey Darago respos e dix: digats al rey Carles, que tot quant li han dit los nostres missatgers deym nos, e perço que ell mo crega e vosaltres, yo vos les tornare: e dix les axi sens mes e sens menys, com los seus missatgers li hauien dit. E llauors resposeren los missatgers del rey Carles: donchs, rey, puix axi ho deyts, dats vostre gatje en presencia de tuyt. E llauors lo senyor rey pres un parell de guants que tenia un caualler, e vals gitar en presencia de tuyt. E los missatgers del rey Carles preseren los gatjes, e tantost digueren li: donchs, rey, jurats sobre los sancts euangelis de Deus, axi com a rey, que vos daço no tornarets anrrera; e si ho fets, que romanguets fals en lloch de vençut, e per perjur. E lo senyor rey feu venir los euangelis, e axi ho jura com ells ho requeseren. E encara dix lo senyor rey: si mes entenets que hi haja afer de fermetat, yo
