no pus: si que aço faça tantost. E en Gilabert encontinent ana al senescal e dix li ço quel senyor rey Darago li mana. E lo senescal ana al rey de França e dix li: senyor, un caualler ha vengut del rey Darago e vol parlar ab mi, e ab vostra llicencia vull hi anar, si a vos plau. E lo rey de França respos, que tots jorns era acostumat de tals manaments a fer, e dix: anats a la bona ventura, e com hajats ab ell parlat, fets nos saber queus haura dit. Senyor, dix ell, si fare. E tantost lo senescal ab lo notari lo millor e lo pus antich qui fos en la cort del rey Danglaterra ell sen ana, e ab VI cauallers los pus honrats que ell hauia en sa companyia. E com foren al camp, ells trobaren lo senyor rey e en Bernat de Peretallada e en D. de la Figuera el camp: e dins el camp lo senescal entra, en aquells qui ab ell vengren, e lost qui era ab lo rey, e en Gilabert qui era ab lo senescal.
E com lo senescal entra per lo camp, lo senyor rey li ixque a carrera, e sos companyons, e saludal de part del senyor rey, e ell cortesament rete li les saluts, e dix li: senescal, yo som comparegut aci dauant vos per lo senyor rey Darago, perço com vuy es lo dia que ell e lo rey Carles hauien jurat e promes, que fossen el camp aquest jorn de vuy: e axi yo demanvos, vos si porets tenir segur lo camp ne lo senyor rey Darago, si vuy ve en aquest camp. E ell dix: senyor, yo vos responch breument de part de mon senyor lo rey Danglaterra e de mi, que yo nol poria tenir segur; ans de part de Deus e del rey Danglaterra lo tenim per escusat el ne donam per bo e per lleyal e per quiti: que per res nol poriem tenir segur, ans sabem per cert, que si hich venia, nol poria res restaurar a ell ne aquells qui ab ell vinguessen, que tots no murissen; que veus aci lo rey de França e lo rey Carles qui hich son ab dotze milia homens a cauall armats. E axi podets entendre monsenyor lo rey Danglaterra ne yo per senescal, que daço sia feyta carta, e queu manets al escriua. Dix lo senescal, quem plau, e li man.
E tantost lo notari escriui tot ço quel senescal hach dit. E com vench al demanar lo rey, com hauia nom, lo rey dix al senescal: senescal, vos assegurats me a mi e aquests qui aci son ab mi? cert, senyor, hoc, dix ell, sobre la fe del rey Danglaterra.
