Vés al contingut

Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/209

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ab ells los dos infants. E al pendre comiat dels dos infants qui anauen ab los dos qui romanien, aqui vaerets piedat; que nols podia hom partir entro quel senyor rey de Mallorques hi aualla de la barca, que plorant los parti, e mes en la barca lo senyor infant en Iacme e lo senyor infant Fraderich ab madona la regina. E tantost com los li hach mesos, lo senyor rey de Mallorques munta en la barca, e el compte Dampuries e en Dalmau de Rocaberti e en R. Folch, vescompte de Cardona: e tantost manaren vogar. E axi començaren a vogar, e madona la regina se gira es senyra, e beney sos fills, e puix tot lo poble, e encara tot lo pays; e els mariners vogaren e anarensen a la major nau per nom la Bonauentura. E com madona la regina e els infants se foren lunyats de terra, feren recullir les dones e les donzelles en altres barques que hi hauia aparellades, e richs homens e cauallers ab elles, per honrrar e per companyar: e ab la gracia de Deus entrerensen tots en la nau. E lo senyor rey de Mallorques e el compte Dampuries e el vescomte de Rocaberti e el vescompte de Cardona ab ells; e puix muntaren hi les dones e les donzelles qui anauen ab madona la regina; e en Ramon Marquet departi per laltra nau, e per les galees tota laltra gent.

E com tots foren recullits, en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol vengren al senyor rey de Mallorques e besaren li la ma e dixeren li: senyor, senyats e beneyts nos, e auallats en terra, e lexats nos anar ab la gracia de Deus. Ab tant lo senyor rey de Mallorques pres comiat de madona la regina en plorant, e puix dels infants, els senya els beney els dona la sua benedictio molt charament en plorant, e el compte e els vescomptes atre tal. E com hagren pres comiat, exiren de la nau, e la nau estaua a la colla, e els fadrins en la lama,[1] e el notxer pensa de saludar; e com hach saludat, mana fer vela, e tantost la nau feu vela, e apres tots los altres vaxells. E com la nau hach feyta vela, oyrets tal crit en la plaja, que cridaren tuyt: bona hi vas! bona hi vas! que parech que tot lo mon resplandis.

E com hagren feyta vela, lo senyor rey de Mallorques anassen en terra, els barons e richs homens caualcaren, e anarensen al palau hon trobaren, quel senyor rey estaua encara en la cambra ab

  1. Var. B. & Val. e los fadrins en la cambra de la nau.