rocegant; e com fo dauant la duquena, crida laus, e tota Macina responia, que paria quel cel e terra ne vengues. E axi com tot aço fo feyt, lalmirall aualla a la duquena e entrassen al palau e ana a fer reuerencia a madona la regina, e besa la terra dauant ella tres vegades abans que a ella se acostas, e puix li besa la ma, e madona la regina a bona cara e ab alegre rebel. E axi mateix com hach feyta reuerencia a madona la regina, ana fer reuerencia a dona Bella sa mare, e la mare besal plorant de goig mes de deu vegades, axi que tant estret lo tenia, que no li podia hom tolre, entro madona la regina se lleua quils departi. E axi com los hach departits, lalmirall ab la gracia de madona la regina e de sa mare dona Bella anasen a la sua posada hon li fo feyta gran festa. E lalmirall feu metre los comptes e els barons al castell de Matagrifo, e feu los be ferrar ab bons grillons e hi ordona bones guardes; e los caualls que eren be CCC trames al senyor infant en Iacme, quen faes ço que li plagues. E lo senyor infant en Iacme abans quels faes metre en estables dona XXX a lalmirall, e los altres dona tots a comptes e a barons e a cauallers e a honrrats ciutadans, que hanch un no sen retench per sos ops, saluant quatre bells palafrens que hi hauia, que dona a son frare linfant en Fraderich.
E com tot aço fo feyt, lo senyor infant en Iacme aplega son consell al palau, en lo qual consell fo lalmirall e els altres que ordonats eren al consell. E com foren tots ajustats, madona la regina trames al senyor infant en Iacme a dir, que ab son consell vengues dauant ella: e tantost ells hi anaren. E com li foren dauant, ella li dix: fill, yous prech, que per honor de Deus abans que res determenets de les persones, que vos que delliurets totes quantes persones hich haja de Principat e de Calabria e de Pola e de Brus, e quels trametats cascu en llur terra, axi com lo senyor rey vostre pare feu aquells qui foren presos a la Gatuna, e al desbarat de les galees de Nicotena; que fill, vostre pare e vos e nos podem esser certs, que negu daquells ab llur volentat no vengren contra nos, ans ho fan axi com a forçats, que be saben ells que nostres naturals son. E si a cascu podia hom obrir lo cor, hom li trobaria escrit nostre aui lemperador Fraderich e nostre pare lo rey Manfre e nos e a tosts nosaltres: e axi seria pecat questa gent ne peris en poder nostre. E sobre aço lo
