lo a Tolosa al castell Narbones, el mana lliurar an Tozet de Xanxis quil tenia. Puix Nexamen Darteda feu tant per sa proesa, que fugi daquell lloch e torna en Arago, e feu molt de mal, pus fo fora de la preso, a Francesos. E lexare a parlar dell, que masa hauria affer, si de totes les proeses e ardiments e bondats, que caualler Darago e de Cathalunya han feyt en estes guerres e en altres, volia hom recomptar, no hi bastaria temps de scriure. E diu hom en Cathalunya: que lobra lloa lo mestre; perque en general pot hom conexer els feyts que han fets Cathalans e Aragonesos, e en suma, qui son; que sino eren valents e bons, no haurien fets los feyts que fets han e fan tots jorns ab lajuda e gracia de Deus. Perque en singular no cal parlar de negu, saluant dels feyts dels caps quiu han a ordonar.
E com lo senyor rey oy aço, e aquells qui ab ell eren, apellido feyt exi la senyera del senyor rey, e tots los capdals fora de Çaragoça, e ells consells de les ciutats e de les viles Darago. E pensaren de venir e de seguir la senyera del senyor rey, axi que hanch pus Arago fo poplat, tanta bona gent no foren Daragonesos ensemps: axi quen veritat nous dire lo poder que Nastatxe hi hauia, quel poder del rey de França desbarataren, si hi fos.
E lo senyor rey ab gran alegre e pagament pensa danar lla hon sabia que la host de Nestatxe era, e axi pensas de cuytar tant que, com vench un dia, qui era hora de completa, ell fo prop de la host de Nestatxe al entrant de Nauarra; que sen fo ja Nestatxe tornat, com sabe de noues del senyor rey qui era pres dell a una llegua, si que cascuna de les hosts saberen noues los uns dels altres. E la nuyt lo senyor rey preyca la gent, els somoui de be affer, els dix moltes de bones paraules, e dix los: que al mati ab la gracia de Deus e de madona sancta Maria, que tot hom pensas de seguir la sua senyera, e que pensas de be affer; que ell se volia combatre ab sos enamichs, que hanch tant foll ardiment no sauien pensat, que fo aquell quen son regne entraren. E com lo senyor rey hach parlat, tuyt resposeren be; mas los feyts se faeren en tal manera, que Nestatxe ab tota sa gent sen torna sa e saul en Nauarra, perque lo senyor rey fo molt despagat, que hanch pus ell fo nat no hach tant de despagament, e no hi vull pus dir, que sens falla esser ho dech, com ell sabe, que Nestatxe sen era entrat en Nauarra ab saluetat.
