la guerra; mas dix ho en guisa, que no pogues esser repres, ne per lo papa, ne per los altres. E en veritat axi fo enteniment de tots quants prelats ne clergues hauia en la terra del senyor rey, que sol la vida haguessen mentre la guerra duras, e que de tot lals se seruis lo senyor rey. E axi lo senyor rey respos al archebisbe e dix: que be hauia entes ço quell hauia dit, e quel tenia per escusat ell e tots los altres prelats e clergues, e que conexia, que ells deyen raho; e axi que sen pensassen danar a la bona ventura, que ell romandria ab los capdals cauallers e ciutadans e homens de viles a tractar de la guerra. E axi larchebisbe e altres prelats e clergues exiren del consell, e anasen cascu en sa terra, e lo senyor rey romas en la cort ab los altres.
E com larchebisbe els altres prelats foren fora del consell, lleuarensen richs homens e cauallers e ciutadans e homens de viles, cascuns per ordens, axi com deuien parlar. E si hanch a Çaragoça fo feyta bona resposta al senyor rey dajuda e de consell, molt pus complidament li fo respost en esta cort per tots communament: e axi com be ho proferiren, segurament molt mills ho compliren per obra, segons que auant entendrets: de la qual resposta lo senyor rey fo molt pagat de tuyt, els feu de grans dons e de grans gracies. E axi la cort se compli ab gran concordia del senyor rey e de sos vassals e sotsmesos, e cascu ab paraula quen hagren del senyor rey tornarensen en llurs terres.
E com la cort fo partida, lo senyor rey anassen a la ciutat de Gerona, e trames a dir al senyor rey de Mallorques son frare, que ell se volia veure ab ell, e quel pregaua, que vingues a ell a la dita ciutat, o si ell se volia, que ell yria a ell a Perpenya. E lo senyor rey de Mallorques dix, que ell volia a ell venir a Gerona; e a pochs dies ell vench a Gerona al senyor rey Darago. E lo senyor rey ixque li entro al pont Desterria. E si feu festa la hu a laltre, no mo cal dir, que cascu se pot pensar que la hu frare del altre hauia gran goig e desig de veure. E axi entraren a Gerona ab gran festa que los fo feyta. E aquell dia menja lo senyor rey de Mallorques e sa companya ab lo senyor rey Darago, e puix lendema e el terç dia. E lo quart dia lo senyor rey de Mallorques conuida lo senyor rey Darago ab tota sa companya. E puix lo cinque dia lo senyor rey Darago vol, quel senyor rey de Mallorques menjas ab ell. E com hagren oyda missa amdos germans sens
