marauella, axi que tots aquells qui sobre cuberta eren de la galea del princep muriren. E lalmirall vench dauant lo princep quis defenia mills que rey ne son fill ne altre caualler faes: que tant hi feu, que no era nul hom qui als seus estochs se pogues acostar. E segurament que ell amaua mes murir que viure, tanta de fellonia hauia. Si que hi hach cauallers del almirall qui vengren ab llances a sobre ma, quel volien ferir; mas lalmirall crida: barons, no sia! que aquest es lo princep, e amam lo mes viu que mort. E lo princep oy aço, e vae que poch valia sa defensa, e retes a lalmirall, e axi foren tuyt, qui morts qui presos.
E tantost com la batalla fo vençuda, lalmirall dix al princep: si vida volets, dues coses hauets affer tantost, e si fer no ho volets, fets compte que ades se venjara la mort del rey Corali. E lo princep respos al almirall: ques aço que vos volets que yo hi faça? que si fer ho puch, volenters ho fare. Yo, dix lalmirall, quem façats ades venir la filla del rey Manfre, germana de madona la regina Darago, que vos tenits en vostra preso aci el castell del Hou ab aquelles dones e donzelles qui sues hi sien; e quem façats lo castell e la vila Discle retre. E lo princep respos, queu faria volenters. E tantost trames un seu caualler en terra ab un lany armat, e amena madona la infanta, germana de madona la regina, ab quatre donzelles e dues dones viudes. E lalmirall reebe les ab gran goig e ab gran alegre, e ajenollas, e besa la ma a madona la infanta. E com aço fo feyt, feu la via Discle ab totes les galees. E com foren a Iscle, trobaren que si feya gran dols, perço com la major part de la gent Discle eren estats morts o presos en la batalla. E lo princep mana, que fos retut a lalmirall lo castell e la vila. E tantost sens molt pregar ho faeren, perço que poguessen cobrar llurs amichs qui eren presos en les galees, E lalmirall reebe lo castell e la vila, e lexa hi quatre galees be armades e dos lenys e be CC homens, e feu exir de les galees tots los presos qui hi eren Discle, e lexals anar sens tota reemso, els vesti de la roba dels altres: de que les gents Discle foren molt confortats e alegres.
E com aço fo feyt, ell mana aquell que li hauia lexat capita de les quatre galees e dos lenys armats, que negu no lexas entrar ne exir de Napols menys de son albara; e aquells que hi entrarien, que li donassen cosa sabuda per nau o per leny o per
