van e venen cinquanta galees armades de senct Feliu a Roses ab vianda, que als no fan mas carregar la vianda ab moltes barques e lenys que venen ab ells de Roses a senct Feliu, e puix tornen ab ells; e daltra part nan trameses XXV a Narbona e en Aygues Mortes e en Marsella per fer venir viandes, que no vaguen de venir les naus e els lenys per neguna raho; e els romanents XXV romanen al port de Roses be armades e be aparellades per guardar lo port: e es ne capita un bon caualler per nom en G. de Lodouia. E axi, senyor, son ordonades les galees per lalmirall del rey de França, e nos hauem pensat, que si vos, senyor, ho volets, que ab aquestes XII galees e IV lenys nos metam en mar. E com siam en mar de cap de Creus, nos estarem en mar; e com siam en mar en roda, a la nuyt acostar nos hem a Cadaques. E yo he ordonat ab en Gras qui es lo millor hom de Cadaques, per que dos nabots que ha que son nodrits ab mi, que totes nuyts me sien a la punta del port Ligat: e aqui yo haure llengua dells, que yo he ordonat, quen Gras tenga IV homens que no façan mas anar e venir de Roses a Cadaques, e que tots dies li diguen ço que si fa. E nos sabem, que les cinquanta galees son partides de sent Feliu per anar a Roses be ha IV jorns, e com son a Roses dins cinch dies hi son espaetxades; e tantost com nos sapiam les noues de tot aço, nos entrarem el golf de Roses, e a alba de jorn nos ferrem en les galees que son XXV. E estant a la punta del port, e ab la volentat de Deus e ab la bona ventura vostra nos les haurem o hi romandrem tuyt; que cert siats, senyor, que daquest cor hi anam, que nos tuyt hi romangam pecejats o nos les hajam; que la misericordia de Deus es tant gran, e el bon dret que vos e nos, senyor, mantenim, que per res no hauem fe quens fallesca, ans abatra lorgull e la maluestat daquella mala gent; perque a Deus, senyor, nos comanats, e lexats nos anar, que dema hich puixcam partir.
E lo senyor rey fo molt pagat del esforç tant bo que aquests dos prohomens hauien, e veya que tot era obra de Deus, que no paria que ells fossen homens que tant gran cosa se deguessen metre el cor. E ab bona cara e ab rient ell los respos e dix: prohomens, molt nos tenim per pagats de vosaltres e del vostre bon seny, e del ardiment; e plau nos que axi sia, com vosaltres hauets ordonat, e axi hajats vostra fe tota hora en Deus, e Deus traura
