Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/282

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


den Gras anarensen a Cadaques alegres e pagats, e donaren a llur auonclo los mil florins, e li comptaren tot lo feyt. E lo prohom hach ne gran goig e gran alegre; mas non gosa fer semblant negu.


CAPITOL CXXXI.
Com regoneguts los presos, e refrescades les gents den Ramon Marquet, e volent se recullir, les cinquanta galees del almirall del rey de França, hauda noua de la presa de les sues galees, aconseguiren en Ramon Marquet e nol pogren hauer.

E com les gents foren refrescades de les galees, e hagren reconegudes totes les gents preses que tenien, e ço que hauien, toca la trompeta, e pensarensen de recullir. Ara es veritat, que dementre que la batalla se feya de Roses, anaren dos barques armades a les cinquanta galees, dient tot aquest feyt. Si que les barques armades aconseguiren les cinquanta galees de lla lo cap Daygua Freda en una cala qui ha lo nom la Tamariu, qui es escala de Palafuigell, e van los dir aquestes nouelles. E les cinquanta galees tornaren envers Roses, e com foren passats lo cap de Aygua Freda, ells vaeren les galees en mar, que tirauen les XXV galees, e feyan la llur via. E en Ramon Marquet era hu dels bons mariners del mon, e pensas tot ço que viu, quels homens de Roses los trametrien barques, e quels farien tornar; per que a la nuyt ab loratge mes se en mar aytant com loratge lo porta, axi que, si las cinquanta galees tornaren sobre ells, que com lembat se metria de sobrevent, que sen venguessen en popa: e axi esdeuench. E com les cinquanta galees hagren hauda vista dells, axi com dauant vos he dit, fer la llur via a rems, que eren be armades, e en Ramon Marquet e en Berenguer Mallol vaeren los, e pensarensen, que si totes les XXV galees tirauen, que nol podien escapar. E lo ventijol mes se defora, e faeren vela XXII galees e dos lenys, e les altres lexaren, e tengrensen sus al vent aytant com pogren. Si que les cinquanta galees que vaeren aço, e lo vent quis mes fresch,