Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/302

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mester que nos guardem nostre frare daquesta occasio, e nos e nostra terra; que per Mallorques se poria perdre tota Cathalunya ab les comunes a qui fa gran enueja, que volenters se metrien e per diners ajudarien al papa e al rey de França. Si que aquesta cosa hauem nos feyta asaber a nostre frare lo rey de Mallorques, si que axi mateix na ell semblant raho; perque ell ha manat alcuns prohomens de la ciutat, que facen semblant ques facen forçar, mas quencontinent a pochs dies que reten la terra al infant. E axi vosaltres haurets tantost la ciutat, e lo rey de Mallorques nostre frare seran fora de perill, e nos fora de tota sospita. Que si una vegada hi entraua lo poder del rey de França e de les comunes, james lo rey de Mallorques no si veuria. E a ell val tant, que nos la tengam, com ell; que pus pau hajam, e ell haja sos fills en sa terra, tantost nos la li retrem. E lalmirall dix: senyor, molt saui pensament hauets haut e per vos e per lo rey de Mallorques: e dich vos que cela cosa que a mi feya paor desta guerra, era que la illa de Mallorques no fos contra nos. Donchs, dix lo senyor rey, almirall, pensats vosen danar ab les galees a Salou, e lla feyts aparellar lenys quius porten tot ço que ops hajats, e linfant pens sen danar ades a Tarragona, e nos trametren li los richs homens e cauallers aquells de qui sia be acompanyat entro a la quantitat dels D cauallers. E volem, que vaja ab vosaltres en Coral Lança qui es bell parler e molt saui: e ordonarets, quell entre dins la ciutat a parlar ab los prohomens, e Nesbert de Mediona axi mateix qui ha molt vist e oyt; e feyts en guisa, que una col no tocassen, ne res no talassen les nostres gents; que ordonat es, que a pochs dies que hi hajats estats, vos sera retuda la ciutat, e puix tota la illa. Mas bo es, que nos faça de continent, ans parega que sien forçats, per tal quels Francesos no poguessen entrar en mala sospita contra nostre frare lo rey de Mallorques; quel seu perill es aytant char a nos, com de la nostra persona, e de sos fills, axi com dels nostres. Perque hauem mester e nos e ell, que ab seny façam nostres faenes, ab tal gent hauem a contendre. Deus per la sua merce nos hi ajut! que plagues a Deus que ells anassen ab tant bona fe ab nostre frare lo rey de Mallorques, com ell los va e los yra, e a nos plaura, que james en ell no trobem mas veritat e tota lleyaltat; que de tal pare e de tal mare naixquem ell e yo, que altre no par quen nos se deja trobar e per