germana, madona la infanta Violant, que li fos tengut de donar rey per marit, qui dos dalta sanch. Daltra part lexa lo regne de Sicilia ab sos drets que li pertanyien en les quatre parts del mon al senyor infant en Iacme qui era apres del senyor infant Nanfos de dies: e lexal vinclat, que si lo senyor infant Nanfos moria sens infants de lleyal conjugi, que tornas lo regne Darago e de Cathalunya e lo regne de Valencia ab tots los drets que pertanyien al regne Darago e al comptat de Barcelona e al regne de Valencia al senyor infant en Iacme, axi com ho lexaua al senyor infant Nanfos. E si per ventura lo senyor infant en Iacme moria abans quel senyor infant Nanfos, quel regne de Sicilia romangues al infant Fraderich, e quel lexaua en poder del infant en Iacme, que li donas aquella vida que tany a fill de rey. E encara lexaua axi mateix madona la regina, que tostemps en sa vida fos dona e senyora e regina, e la amas e la honrras, axi com ho lexaua al senyor infant Nanfos. E axi mateix de la infanta madona Violant llur germana, que li fos tengut de donar marit rey qui fos dalta sanch. E puix el testament hach moltes daltres coses que a mi no cal retrer, perço com no toquen a la mia materia.
E com lo testament fo lest e publicat, lo senyor rey demana a tots, axi com a lleyals vassalls, que li diguessen, si los paria que be stigues. E cascuns lloaren li ho, com per cert axi fo feyt sauiament e madura, e ab gran delliberacio, com tanyia a fer a ell qui era lo pus saui senyor del mon, e lo pus auist en tots feyts. E com aço fo feyt e publicat, lo senyor rey estech be confortat, e tot hom se pensa, que ell fos be millorat. E lendema lo mal li entuxa, qui era la vespra del benauenturat senct Marti, e tot aquell dia ell sofferi molt affany, e la nuyt. E lendema lo jorn del benauenturat mosenyer senct Marti, caualler de deus molt gracios e digne, nostre senyor volch apellar al seu regne aquest senyor rey en Pere, rey Darago, lo millor caualler del mon, e lo pus saui e lo pus gracios a totes gents qui hanch naixques, axi com aquell qui hach mes gracies en sa persona, que hom qui may fos.
Daltra part, que lexa quatre fills, los pus sauis e los millors darmes e de tots feyts que el mon fossen, e els pus cortesos e los mills nodrits. E lexa dues filles, la una qui era regina de Portugal, laltra qui era donzella. E daltra part, quen sa vida hach
