en Berenguer Dentença son cunyat atre tal, que cascu dells hi viu tirar yo; mas per cert lo senyor rey en Pere e lo rey de Mallorques sen lleuaren la flor de tots quants ni hauia per tostemps, e tiraua cascu dells tres estils e una taronja, e lestil darrer era tan gros com una asta de llança. E tota hora los dos primers sobremuntauen gran cosa al taulat. E apres hi feu e hi ordona taula redona, e los homens de mar faeren fer dos lenys armats daquelles plates que ananen per lo riu, en que vaerets batalles de taronges que del regne de Valencia nauien feyt venir mes de cinquanta carregues. E axi siats certs, que lalmirall ennobli aquella festa aytant com del tot. Queus en diria? que la festa fo molt gran, e lo senyor rey Nanfos Darago pres la corona ab gran alegre e ab gran pagament: e dura la festa mes de quinze jorns, que nul hom no hi feu mas cantar e alegrar e fer jochs e solaces.
E com la festa fo passada, lalmirall pres comiat del senyor rey, e venchsen en Valencia e ana regonexer sos castells e viles e llochs que hi hauia molt honrrats e bons. E trames un leny armat an Ioan de Luria, que pensas de venir. E lo leny armat trobal en Barbaria hon hauia feyta una ferida entre Tunis e Alger, que hi hach feyta tarrasauia, e hi pres mes de CCC persones de Sarrahins, e hi creme e hi affega molts llochs, e pres lenys e terides moltes de Sarrahins. E com en Ioan de Luria hach missatge del almirall son auonclo, venchsen e a pochs jorns fo a Valencia. E com fo a Valencia, lalmirall acullil alegre e pagat, e mana li, que faes aparellar les galees, que ell sen volia anar en Sicilia: e axi com ho mana, axis feu. E com lalmirall hach feyt ço que hi hauia affer el regne de Valencia, recullis ab la gracia de Deus e feu la via de Barbaria, perço que costejant sen anas e prengues tot quant pogues trobar de Sarrahins.
Ara vos lexare a parlar del almirall que sen va per la Barbaria, e tornare a parlar del senyor rey Darago qui sen va a Çaragoça.
