e que la sua senyera anas primera. E aço feu ell, perço com tots los barons de Castella, e ciutats e viles hauien jurat per senyor linfant en Ferrando lur pare apres la mort de don Alfonso rey de Castella. E per ço dona lo rey Phalip de França sa germana per muller, madona Blanca, al infant en Ferrando; que daltrament no li hagra donada, si sabes, quels fills quin exissen no fossen reys de Castella. E axi ordonadament entraren en Castella vuyt jornades, e anaren tot dret lla hon saberen quel rey don Sanxo lur auonclo era. E segurament quel rey don Sanxo hach feyt ajust, que fo be ab XII milia caualls armats, e ab gent de peu tot lo mon. E com lo senyor rey Darago sabe, que ell era ab tanta caualleria, e que no hauia mas una llegua de la una host a laltra, trames li missatge, que era vengut aqui per venjar la falla que ell hauia feyta al bon rey son pare, e per fer rey a don Alfonso son nabot qui esser ho deuia. Perque, si ell era aquell que fill de rey deu esser, que pensas dexir a batalla a ell.
E com lo rey en Sanxo oy aço, fo molt dolent; mas empero pensas, que tot ço que li trametia a dir lo senyor rey Darago, que era ver, e que null hom nos deuia metre en camp contra ell e son nabot, ans los defendria contra tots homens. Si quel senyor rey Darago lespera en aquell lloch quatre jorns, que hanch nos volch partir, entro lo rey en Sanxo ne fo partit. E ell prenent e affegant viles e llochs, aquells qui obehir no volien don Alfonso de Castella tornanse; empero hach un bon lloch qui ha nom Seron, qui es prop de Soria, e daltres llochs molts qui reteren a ell. E ell tantost feyales jurar per rey de Castella don Alfonso, e axi ell llexa don Alfonso en aquells llochs qui foren a ell retuts, e llexali be mil homens a cauall e molts de peu qui eren almugauers e homens de mar: e lexals tot ço, quels feya mester. E encara ordona, que totes les fronteres Darago, si ell hauia mester ajuda, que la li faessen tantost: e segurament que en aquest pas que ell hagra tolta tota Castella al rey don Sanxo, sino que li vench missatge Demprada del compte de Ampuries e del vescompte de Rocabarti, en que li faeren saber, que grans gents de la Llenguadoch saparellauen de part del rey de França dentrar en Empurda: e axi que li clamauen merce, quels vengues ajudar. E axi lo senyor rey perço hachse a exir de Castella, e lexa lo dit don Alfonso de Castella e don Ferrando en los llochs qui a ell seren retuts. E axi
