mester de la ciutat que sesforçauen de tots jochs e tot alegre affer, llauors ho pogres vaer: que negu no pensaua mas dalegrar e solasar e de fer tot ço que a Deus e al senyor rey plagues.
E com los missatgers foren a Tarasco, foren be reebuts per lo rey Carles e per lo cardenal e per los embaxadors que hi eren del rey de França, e majorment per los IV missatgers que hi eren del rey Danglaterra. E qui volra saber los noms dels missatgers e tot ço quel cardenal los dix de part del pare sanct, e encara tot ço que ells li resposseren, e tot ço que si feu del començament tro a la partença, vajensen a la "Gesta" quen Galceran de Vilanoua ne feu, e lla trobar ho han tot per orda; e encara tot ço que entre los altres hi respos en Maymo de Castellauli, qui era hu dels dits missatgers del senyor rey Darago. E sim demana, per que hi nomen mes en Maymo de Castellauli que negu dels altres, yous dich, que perço com hi respos pus baroniuolment e mills com a caualler que negu altre, e se be negu si feu, feu se per les paraules que ell dix.
E axi no men cal pus parlar, quel parlament dura molt entre ells, e a la fi preseren comiat dells e tornarensen ab ço que feyt hagren, e trobaren lo senyor rey a Barcelona, e aqui dauant tota la cort reeberen los tots la missatgeria que aportaren, tal quel senyor rey e tot son consell ne foren pagats. Si que endreçada era la pau tant honrradament e tant bona, com lo senyor rey Darago hauia mester e les sues gents; e encara a gran honor del senyor rey de Sicilia.
Axi quel matrimoni se deuia cumplir a pochs dies de la infanta filla del rey Danglaterra ab lo senyor rey Darago; mas nostre senyor ver Deus volch de altra manera mudar lenteniment de tot ço que se era tractat a Tarasco. E cascu pot entendre, que nostre senyor ver Deus es vera dretura e veritat, perque negu no sap ne pot entendre en los seus secrets; e lla hon hom se cuyda per son feble enteniment, que alcunes cosas que Deus fa venguen per mal, tornen en gran be: per que negu nos deu treballar de res que Deus faça. E axi es mester, que en aquest punt ne prenguen cascu bo confort, e lloem e agraciem Deus de tot ço quens dona. Per que lla hon la major festa era a Barcelona, e major alegre e major deport, a Deus vench en plaer, que al senyor rey Nanfos vench malaltia duna eixidura ques feu el raygal de la cuxa.
