E tantost anasen al papa e dix li, que ell lo pregaua, que de tot en tot tractas pau, e ordonas entre la sancta sgleya e la casa de França e ell ab lo rey Darago: que quant per ell tota res hi faria, que fer hi pogues. E lo papa respos, que ell deya be e gran sauietat: que qui pensaua lo poder quel rey Darago hauia ara, que tot lo mon era ço que ell posseya; part ço quell hauia tota Espanya a son manament; e axi mateix hauria lo rey Danglaterra a son plaer, sis volia, e encara tota la Llenguadoch: per que de tot en tot era mester, que la pau se tractas. E axi lo papa feu se venir micer Bonifaci de Salamandrana, e mana li, que ell que treballas en aquests affers daquestes paus. E ell respos, queu faria volenters, e que ab la volentat de Deus ell ho aportaria a bon acabament: e sobre aço aparellas. Si quel papa trames ab lo rey Carles ensemps e ab micer Bonifaci un cardenal en França al rey de França, en quel pregaua el consellaua, que ell que degues fer pau ab la casa Darago ab lo rey Carles ensemps. E que ell era aparellat, que hi faria de la part de la sancta sgleya tot ço que plagues a ells.
E axi lo rey Carles e lo cardenal e micer Bonifaci partirensen del papa e anarensen al rey de França, e trobaren lo a Paris, e son frare mosenyor en Carles ab ell, quis feya apellar rey Darago. E com hagren parlat ab lo rey de França e ab mosenyer en Carles, lo rey de França dix: que li pleya molt la pau, e que tota res hi sofferria daço que sofferir hi pogues; mas mosenyer Carles respos lo contrari, que dix, que ell no lexaria lo regne Darago per res: si que perço fo gran contrast entre lo rey Carles e ell. E a la fi vengrensen axi ab lo rey de França, qui hi fo bo, que lo rey Carles li dona tot lo comptat de Anjou qui ell hauia en França, qui es molt honrrat comptat e bo: e cascun pot se pensar, que bo comptat e honrrat era, com son pare lo rey Carles, qui era fill del rey de França, ne fo aretat. E mosenyer en Carles dona li lo dret que hauia en lo regne Darago, qui per lo papa Marti li era donat, e quel rey Carles ne pogues fer totes ses volentats: e axis compli, es feu; perque aço era cella cosa qui contrastaua mes la pau, que res qui el mon fos. E axi no diga negu, que al rey Carles costas poch la pau que feu ab lo senyor rey Darago, segons que auant oyrets, ans li costa lo dit comptat qui es honrrada cosa.
E com aço fo feyt, ab tot poder del rey de França e de mo-
