Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/376

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


e de don Blasco cridaren: desperta ferres! e tots a colp van ferir dels ferres de les llances e dels darts per les peres, si que foch ne feya cascu exir, axi que paria, que tot lo mon fos luminaria, e majorment com era alba. E los Francesos qui vaeren aço marauellarensen, e digueren, que volia dir allo. E cauallers que hi hauia que ya seren trobats ab los almugauers en Calabria en feyt darmes, digueren los, que aço era costuma dels almugauers, que tota hora que entrauen en batalla despertauen los ferres. Si que dix lo compte de Brenda, qui era hu daquells comptes de França: a Deus, dix ell, que sera aço? ab diables nos som trobats! que aquells qui ferre desperten par quen cor han de ferir, e creu, que nos hauem trobat ço que anauem cercant. E llauors senyas e comanas a Deus, e batalla arrengada van venir los uns als altres.

E lo compte Galceran e don Blasco no volgren fer dauantera ne rerasaga, ans tots plegats la caualleria de la banda sinistre, e los almugauers de la dreta, van ferir la dauantera daquells en tal manera, que parech que tot lo mon ne vingues. E la batalla fo molt cruel, e los almugauers van trametre los darts, que diablia fo ço que ells ne faeren, que al entrar que faeren en ells mes de C homens, qui mort caualler o cauall dels Francesos nanaren a terra; puix van trocejar llances e esbudellar caualls, qui axi mateix anauen entre ells, com si anassen per un jardi. E lo compte Galceran e don Blasco van se fexar ab les senyeres dels Francesos en tal manera, que a terra les gitauen totes: e llauors vaerets feyts darmes, e colps pendre e donar, que hanch de tant poca gent tant cruel batalla no fo. Si que aço dura entro a mig dia, que nul hom no pogra conexer, quals nauien lo millor, sino tant solament en les senyeres dels Francesos, qui eren totes abatudes, saluant aquella del compte de Brenda, qui la lleua, com lo seu senyaler fo mort, e comanala a altre caualler. E com los Cathalans e Aragonesos vaeren, que aquells se tenien tant fort, moch se un crit entrells, e cridaren: Arago! Arago! E llauors aquell nom escalfals tots, e van tant regent ferir, que aço fo la major marauella del mon; axi quels Francesos no foren pus de LXXX cauallers, e van sen pujar en un cabeço. E llauors lo compte Galceran e don Blasco van ferir en ells. Queus dire? que tots sen portaren lo nom que nauien aportat de França: que ells sauien mes nom los cauallers de la mort, e tots muriren; que de tots CCC ne encara