armi la galea e lo seu leny e los altres dos lenys armats e una barca armada, e axi foren V lenys; e muntaren hi tota la sua companya, qui eren entro a L persones, tots homens bons e destres; e mes hi per capita un meu cosi germa per nom Ioan Muntaner, al qual done poder de fer totes coses axi com a la mia persona poria fer, e ço que faes, ques faes a conseyll tota hora del dit ser Tici Iaqueria e quatre altres bons homens cathalans que li assigne de conseyll. E axi partiren de Galipol lendema de la festa del ram. Queus dire? quel dit ser Tici Iaqueria feu axi, e ordona, que ells vengren el castell de Fuylla la nuyt de la festa de pasqua. E a hora de matines ells dreçaren llurs escales al mur, que portauen faytices, axi com aquell qui sabia, quant hauia dalt al mur sens mes e sens menys. Queus dire? que abans que fossen sentits en tal lloch, feu ell pujar los nostres homens, que XXX dels seus e L dels nostres hach sus el mur guarnits e apareyllats. E com aquests foren sus, lo jorn se feu, e ell ab destrals ab tota laltra companya pensa de donar a les portes. E com aquells qui eren dins las hagren sentits, presserense a les armes, e aquests nostres trencaren les portes, e pensaren de matar aquells qui eren el mur, axi mateix tots aquells quis trobaren en les torres. Queus dire? que tota hora mataren mes de CL persones, e los altres prengueren tots, que be hauia dins D homens combatents.
E com tot lo castell hagren pres, exiren defora a la vila que tenien los Grechs, qui eren mes de tres milia persones y eren llauoradors del alum qui en aquell lloch se feya, e barrejaren tota la vila, e prengueren e barrejaren ço quels plague. Queus dire? que infanitat fo ço que si guanya. E en aquell lloch se guanyaren les tres reliquies del benauenturat sent Ioan Euangelista que lexa a laltar de Efeso, com se mes el monument; e com Turchs prengueren aquell lloch, tragueren ne aquelles tres reliquies, e puys meteren les penyora a Fuylla per forment. E les tres reliquies eren aquestes. La primera un tros de la vera creu, que mosenyer sent Ioan Euangelista lleua de la sua ma de la vera creu daquell lloch hon Iesu christ hauia tengut lo seu precios cap: e aquell tros era molt ricament encastat en or ab pedres precioses, que valien sens nombre; que fort cosa vos seria de creure, quius ho contaua ço que entorn li era encastat, ab una cadeneta dor que hi hauia, que mosenyer sent Ioan tostemps la portaua al coyll. E laltra reliquia
