a llurs cauallers castells e casals e llochs, axi que tota hora si poblaren mil cauallers francesos, que tots hi faeren venir llurs mullers e llurs infants de França. E puys tota hora aquells qui son estats apres dells prenen mullers dels pus nobles barons de França: e axi per dreta llinea son nobles homens e dalta sanch.
E esdeuenchse, quel bon duch de Tenes, com ja dauant vos he dit, que lexa la terra al compte de Brenda, qui volch pendre caualleria, e feu manar corts per tota sa terra. E mana, quel dia de sent Ioan de iuny tots quants homens honrrats hauia en son ducat fossen a la ciutat Destines hon ell volia pendre caualleria, e axi mateix ho mana a prelats e tota altra bona gent. E puys feu cridar per tot limperi e per tot lo dispotat e per la Blaquia, que tot hom qui hi volgues esser, que hi vengues a recebre dons e gracies dell. E axi fo manada cort be per VI mesos abans ques faes.
E es veritat, quel senyor de Verona, qui es bona ciutat en Lombardia, hach tres fills. E la hu, ço es lo major, ell feu hereu de Verona; e aquell que venia apres arrea ab XXX cauallers e ab XXX fills de cauallers, el trames a la Morea al ducat de Tenes. E aquell qui era duch de Tenes, pare daquest duch de qui ara vos parle, recebe lo molt volenterosament e donali molt del seu, e feu lo gran rich hom, e li dona muller ab molt gran riquesa, e feu lo caualler, e hach de sa muller dos fills e dos filles. E com sos germans saberen, que axi be li anaua, micer Bonifaci dix a son frare qui era lo menor, que ell volia anar a son frare a la Morea: e al frare major plach li, e ajudali daço que poch. E micer Bonifaci no hauia mas un castell que son pare li hauia lexat, e aquell vene perço que mills sapareyllas. E axi apareyllas ab X cauallers e ab X fills de cauallers, e pres caualleria de son frare lo major, perço que mes valia que fos caualler, que si anas escuder; que en aquelles parts no es honrrat negu fill de rich hom entro que es caualler, e perço ell se feu caualler per ma de son germa.
E axis parti de Lombardia, e recullis a Vanecia, e venchsen el ducat de Tenes. E com fo el ducat, venchse dauant lo duch quil recebe molt be. E troba que son frare era mort no hauia un mes, e quen hauien romasos dos fills e dos filles. E axi lo rich hom tenchse per consumat, que ço de sos nabots no li profitaua res; que aquells qui eren tudors no li podien res donar, e axi
