Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

temps ab grans victories e ab gran creximent que dona a la fe catholica, e majorment a tots sos vasalls e sotsmesos.

E lo dit infant en Iacme crexque e millora mes en un any, que altre no feya de dos anys. E no ana a molt de temps, quel bon rey son pare mori, e ell fo coronat rey Darago e compte de Barcelona e Durgell e senyor de Montpesller. E hach per muller la filla del rey en Ferrando de Castella de qui hach un fill qui ha nom Nanfos, qui fora senyor de gran cor e de gran esser, si vixques; mas mori abans quel senyor rey son pare, perque no men cal pus parlar. E la regina mare del dit senyor infant Nanfos era morta gran temps hauia, que poch estech ab lo senyor rey. Puix lo dit senyor rey pres per muller la filla del rey Dongria, e de aquesta hach tres fills e tres filles: lo major hach nom infant en Pere, laltre infant en Iacme, laltre infant en Sanxo qui fo archebisbe de Toledo. E de les filles la una fo regina de Castella, e laltra regina de França, e laltra del infant en Manuel frare del rey de Castella. E cascuna daquestes dos regines en vida del senyor rey en Iacme hagueren gran generacio de fills e de filles; e del infant en Pere e del infant en Iacme atre tal: los quals lo dit senyor rey en Iacme vae en sa vida.

Axi que daqui auant tornare a nostre proposit, al feyt del dit senyor rey en Iacme: que dich, e axi es veritat, que ell fo rey de natura e rey de virtut e de gracia; que asenyaladament hauets entes que obra de Deus fo lo seu neximent, e dels majors miracles e pus vahibles que may foren feyts fo aquest. Per que cascun dels reys qui son estats en Arago e a Mallorques e en Sicilia, ne qui de aqui en auant seran dels dexendents, poden fer compte que son en aquell mateix, grau reys de gracia e de virtut e de vera natura. Que axi com Deus los ha creats, axils exalça, e exalçara tostemps contra tots lurs enamichs. Perque lo paresanct, lexats tots altres reys del mon, faria gran merce a la chrestiandat, que ab aquests se lligas, e sauinis es fermas; que aquests ab bastament quels donas dela moneda e del thresor de la sancta sgleya li cobrarien la terra doltramar, e metrien abaix tots los infels, com la obra que Deus feu a fer nexer lo dit senyor rey en Iacme Darago, no la feu debades, ans ho feu al seu seruey. E hau mostrat daquell temps entro ara, e ho demostrara daqui auant, si a Deus plau. E debades se treballa qui vol contrastar ab aquesta