tornarensen en Sicilia sans e alegres, e menarensen tots los catius e catiues.
E yo romangui capita de la illa, axi com era dabans, tant solament ab aquells qui eren tenguts del castell. E pense de poblar la illa ab aquells de Moabia en tal manera, que dins aquell any fo axi be poblada, com hanch fo. E estauem tuyt en bona pau; si quel senyor rey nach axi bona renda tots anys, com hanch per nengun temps nexi. E axi veus la honor que Deus ne feu al senyor rey, que hach feyta venjança de ço que feyt li hauien, de que tostemps los chrestians ne seran mes temuts e amats en aquelles parts, e pus duptats; quen aço aporte yo Gerba, e axi es encara, que un sotil chrestia sen amenara XXX o quaranta Sarrahins presos en una corda, que no trobara qui li diga, que mal fa.
Perque lo senyor rey la sua marce hach entes per micer Coral e per los altres ço que yo hauia feyt en Gerba, e de gracia special donam la illa de Gerba e dels Querquens a tres anys ab tots drets e esdeueniments, e quen pogues fer aquells tres anys axi com de cosa mia; axi empero, que yo del meu guardas lo castell e la illa; e que anas pendre ma muller, que be li membra com a bon senyor la promissio que ell mauia feyta. E sobre aço yo jaqui a mon cosi a Gerba, en Ioan Muntaner, e als Querquens altre cosi germa meu, per nom en G. Sesfabreques; e vinch men en Sicilia e arme una galea. E de Sicilia ab gracia del senyor ab bon priuilegi quem hach feyt de la dita gracia anemen en lo regne de Valencia e pres terra en la ciutat de Mallorques hon trobe lo senyor rey en Iacme de Mallorques e lo senyor infant en Ferrando. E si hanch nul hom pres gran honor de senyors, si fiu yo dells, em donaren daço del llur la llur marce. E sobre tot ne feu gran festa lo senyor infant en Ferrando, que nos sabia ques faes, tant gran goig hauia, com me veya. Si quel senyor rey son pare dix moltes vegades, que yo era persona que ell deuia mes amar apres dell, que hom qui fos el mon. Si quel senyor rey son pare men feu moltes gracies e molts plaers.
Axi anemen a Valencia e ane pendre ma muller, que no hi estich mas de XXIII jorns; e puys reculli la en la galea, e girem a Mallorques e trobe, quel senyor rey de Mallorques fo mort: que lendema que yom parti cahech em malautia, don muri. Dens haja la sua anima per la sua marce, e li perdo axi com a bon
