Pàgina:Chronik des edlen en Ramon Muntaner (1844).djvu/504

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


de llur passatge, trameteren missatge al papa, que si li pleya, que ells lleuarien la terra a aquell bort fill del emperador de Constantinoble, e que haguessen aquelles indulgencies que hauien en oltra mar, e que aqui farien parts de la terra a prelats e a bisbes e archebisbes qui serien de la sancta fe catholica. Queus dire? quel papa los ho atorga tot ço que ells demanaren.

E estant, que ells hauien tramesos sos missatges al papa, lemperador era al reyalme de Salonich, qui venia sobre son fill; mas no podia passar la Blaquia del dispotat de Larta, qui ajudaua a son fill, e axi no sabia, quin conseyll se prengues. E oy dir, que aquests dos rlchs homens germans, nets del rey de França, eren en la terra ab gran poder. E trameslos missatges, que si ells volien destroyr lo traydor de son fill, quels donaua tota la terra francament e quitia que ell tenia. E daço hagren los dits richs homens gran plaer, e hagren dos cauallers qui anaren ab llurs missatgers al emperador, quels faes priuilegi daço quels prometia. E los missatges anaren al emperador, e ab bulla daur portaren bons priuilegis sagellats de la dita donacio; e encara que lemperador los trames ajuda de moneda. Queus dire? que aquells dos richs homens edificaren una ciutat que ara ha nom Patraix, e hi faeren arquebisbe, e desafiaren aquest fill del emperador qui hauia nom Andronich. E a la fi ell sajusta ab tot son poder e ab partida del poder del dispotat de Larta, e vench los desus. E aquells exiren li a camp, e plague a Deus que aquest Andronich fo vençut, e muri en lo camp, ell e tota quanta caualleria ell hauia en sa terra, e gran res de la gent de peu qui ab ell eren. E axi aquests dos senyors hagren tota la terra quell senyorejaua, que les gents menudes li volien gran mal. E axi reterense tots, ciutats, viles e castells, e aquests dos senyors partirense la terra, quel duch fo princep de la Morea e el compte fo duch de Tenes, e cascu hach sa terra franca e quitia. E puys partiren totes les baronies e castells e llochs que donaren a llurs cauallers, axi que tots los eretaren a la Morea, e molts daltres que ni vengren de França.

Perque daquests senyors son auallats los princeps de la Morea, e tostemps depuys han haudes mullers dels millors casals de França, e axi mateix los altres richs homens e cauallers no prenien mullers, si donchs de cauallers de França no auayllauen; perque hom deya, que la pus gentil caualleria del mon era de la Morea: