jucies e daltres joyes. E fiu desplegar totes aquestes coses dauant madona la infanta e el senyor infant, e lo hi presenti tot, de que lo senyor infant fo molt pagat. E puys partim dells, e animen a Masina, quel senyor infant me dix, quell hi seria ans de XV jorns, e que volia llongament parlar ab mi.
E com fui a Masina , no ana a XV jorns, que vench missatge, que madona sa infanta hauia haut un bell fill que naixque lo primer disapta de abril del any MCCCXV. Deus do a cascu aytal goig, com yo hagui. E lo senyor infant si hach goig, no mo demanets, e tots aquells de Catania; que mes de VIII jorns dura la festa que en Catania se feu. E lo senyor infant feu lo batejar a la esgleya major de la beneuyrada madona sancta Agata, e feu li metre nom Iacme. E si hanch infant fo nat de bona gracia, aquest infant en Iacme ho fo. Queus dire? que com lo senyor infant en Iacme fo batejat e la dona fo fora de perill, lo senyor infant vench a Masina. E com fo a Masina, yom porferi a ell dauer e de persona, e de seguir lo lla hon ell plagues. Si quell men bach gran grat e dix me: vos hauets anar al senyor rey qui es a Plasa hon lo trobarets, e retrets li lo castell e les illes de Gerba e dels Querquens; e puys tornarets a nos, e llauors endreçarem tot ço que fer hajam.
E axi pris comiat dell. E estant, que yo hagui pris comiat dell, missatge li vench, que anas a Catania cuytosament, que madona la infanta estaua mal, que la febra lauia presa, e mal de cintiri. E axi caualca, que aquella nit sen entra a Catania. E com madona la infanta lo vae, fo millorada; empero ella hauia feyt testament ans que pirs li anas, e puys lo conforma: e llexa la baronia de Matagrifo, e puys tot lo dret que hauia en principat a son fill linfant en Iacme, e si linfant son fill muria, lexaua ho al infant en Ferrando marit seu. Ara era veritat, que be hauia dos mesos, que sa mare era morta de malautia a Matagrifo, mas ella non sabia res, ne lo senyor infant no volia, que hom lin digues res, mentres ella era prenys, e axi mateix com hach parit tro que fos exida a missa. E perço lo senyor infant bastaua, que pogues lla anar, mas no esperaua, sino que la infanta fos delliurada e exida a missa, que tantost se deuia recullir ell e ella; que totes coses estauen ya apareylladdes e recullir.