parla, que ella deuia saber molt dinfants, e per la sua bonea, e com era de bon paratge e donrrat. E daltra part era hi una bona dona qui era estada nudriça del senyor infant en Ferrando, que madona la regina de Mallorques li trames tantost com sabe, que muller hauia presa. E puys hagui daltres dones, e linfant hauia bona dida [1] e be complexionada, qui era de Catania, quil nudria molt graciosament. E menys de la sua dida, yo nagui daltres dos qui ab llurs infants mis en la nau, perço que, si la una fallia, que les altres fossen apareyllades. E perço les hi mis ab llurs infants les dos, que la llet nos corrompes, ans les mamassen tots dies llurs infants, entro ops les aguessem.
E axi ordone mon passatge e arme la nau molt be, e mis hi be CXX homens darmes e de paratge e daltres, e mis hi tot ço quens feya mester, e per vida e per defenso. E com hagui apareyllada la nau a Masina, una barca armada vench de Clarença, que lo senyor infant trametia al senyor rey de Sicilia, en que li feya a saber la gracia que Deus li hauia feyta; e axi mateix ho trames a dir largament a mi, perço que you pogues comptar al senyor rey de Mallorques e a madona la regina e a sos amichs; e trames me cartes que donas a madona la regina sa mare e al senyor rey de Mallorques, em feu saber, quem pregaua, que tost me espaetxas de Sicilia. E yo segurament era espaetxat, mas ab major goig me espaetxe, com sabi aquelles bones noues. E axi yo anemen per terra a Catania, e fiu fer vela a la nau de Masina, e manels, que vinguessen a Catania. E com fui a Catania, a pochs de dies la nau hi fo, e fiu recullir tot hom.
E com volgui recullir lo senyor infant, en Not de Monells hach feyt ajustar tots quants cauallers cathalans e aragonesos hi hauia, e Llatins e tots los honrrats ciutadans. E dauant de tuyt ell dix: senyors, vosaltres conexets, que aquest sia linfant en Iacme, fill del senyor infant en Ferrando e fill de madona Ysabel muller sua que fo? E tuyt digueren: que hoch, que tuyt forem al batejar, e puys lauem vist, e conegut, e som certs, que aquest es ell. E sobre aço lo dit en Not ne lleua carta publica. E puys en aquelles paraules mateixes ell torna, e axi mateix li resposseren, e feu ne fer altra carta. E puis encara si torna altra vegada, e feu ne
- ↑ Beide ausgaben: vida.
