ops, e fons donat per posada lalberch den Guanesch. E puys a poques jornades anam nosen a Barcelona hon trobam lo senyor rey Darago qui molt aculli be lo senyor infant e volch veure el besa el beney. E puys anam nosen ab plujes e ab molts vents e ab mal temps. E yo hauia feyta fer una anda en que anaua lo senyor infant e la dida, e hauia la cuberta dun drap encerat, e puys damunt de preset vermeyll, e hauia hi XX homens qui per vendes portauen landa al coyll: e jurcan a anar de Tarragona tro a Perpinya XXIV jorns. E abans que lla fossem, trobam frare Ramon Saguardia ab X caualcadors que madona la regina de Mallorques nos hauia tramesos, perço que acompanyassen lo senyor infant. Si que hanch nos parti de nos ell e quatre porters del senyor rey Mallorques quens trameteren, entro que fom a Perpinya. E com fom al Velo a passar laygua del rech, tots los homens del Velo hi exiren, e los millors presseren landa, e a coyll passaren lo riu al senyor infant. E aquella nuyt los consols ab gran res de prohomens de Perpinya e cauallers tots quants ni hauia foren ab nos, e agran hi molt mes exits, mas lo senyor rey de Mallorques era anat en França. E axi entram per la vila de Perpinya ab gran honor quens fo feyta, e anam nosen al castell, a hon era madona la regina, mare del senyor infant en Ferrando, e madona la regina, muller del senyor rey de Mallorques. E amdues, com vaeren, que nos muntauem al castell, auayllarensen a la capella del castell. E com fom a la porta del castell, yo pris en mos braços lo senyor infant, e aqui ab gran alegre yol porte dauant les regines qui seyen ensemps. E Deus do a nos aytal goig, com hach madona la regina sauia, com lo vae axi gracios e bo e ab la cara rient e bella, e vestit de drap daur mantell cathalanesch, e pelot, e un bell batut daquell drap mateix al cap. E com yo fuy prop de les regines, agenollem, e a cascuna yo bese les mans, e fiu besar al senyor infant la ma de madona la regina sauia. E com li hach besada la ma, ella lo volch pendre en les sues mans, e yo dix li: madona, sia de gracia e de marce, que nous sapia greu, que entro que yo haja mi mateix alleujat del carrech que tench vos nol tendrets, e madona la regina rissen e dix me, que li pleya. E yo dix li: madona, es aci lloctenent del senyor rey? e ella dix: senyor, hoch, vel vos aci; e ell feu se auant: e era lloctinent en aquella saho Nuguet de Totzo. E depuys demane, si era lo batle e el veguer
