de Matzara e foren a Xaca: e axi mateix micer Simon de Vallguarnera ab sa companya fo dins entrat abans quelis hi fossen, e axi mateix hi prengueren gran dan. Queus dire? que partent de Xaca a Calatabelot e a la Crestia e a Sargent, e puys a la Licata e a Noro e a Trauarona e al Carselat e a Xicla e a Modica e a Çaragoça e a Noch e a Bechsi e a la Ferla e a Pelasol e a la Xoma e a Nola e a Ragoca e a Gosti e a Lemi e a Cathania. E en cascu daquests llochs li fo micer Simon de Vallguarnera dauant ab sa companya, qui li feya gran dany a la host. E puys aydaua a defendre los llochs, axi quen tal manera li anaua apres, que nul hom ne per erba ne per altres coses nos podia llunyar de la host, que nol tengues mort o pres: axi que li feya gran damnatge. Si que de Cathania sach a lleuar, e anas recullir al seu estol a la plaça de ma esquerra; e daqui partent pres terra alcuns jorns, que hanch nos acosta a la ciutat de Masina. E aqui ell regonech sa companya, e troba que, qui per malauties, qui per feyt darmes, be hach perduda la meytat de la sua gent E axi mateix sabent, quel senyor rey de Sicilia son auonclo era a la Plana de Millas e sapareyllaua de venir per combatres ab ell. E pensa quel senyor rey Fraderich li vendria ab gran poder e gent sana e fresca desus, e que eren tuyt dun cor e duna volentat, e ell era ab gent trebayllada, e que hauien haut molt desayre, e que eren de diuerses nacions e de diuerses volentats; perque la bataylla no li era sana. E axi recullis e passasen en la Calabria a la ciutat de Regol molt despagat: e dech ho esser, que hanch en tota Sicilia no poch hauer presa una terra ne casal ne vila, ans se pensa en lo gran damnatge que hauia pres.
E axi, senyors qui aquest llibre oyrets, pensats lo thresor e les gents qui en aquest passatge ses consumat, quin fruyt hajen feyt a be de chrestians. Perque, si a Deus plagues ne als regidors de la sancta fe catholica, molt hagra mes valgut, que fos despes a honor de la santa fe catholica sobre Granada, que lla bon ses despes e consumat. E creats, que aytal fi faran tols aquells qui dauant hi passaran, ço es aquells qui han encor de tolrre la illa al senyor rey de Sicilia e als seus qui a la sancta romana esgleya ne regonexen tot ço que regonexer lin deuen.
Ara vos lexare a parlar daquests affers de Sicilia, e tornare a parlar del gran engany e gran maluestat ques en les communes,
