james en neguna part tant bell arnes nul hom no poch vaer. E fo axi hordonat, que cascu rich hom exia de la esgleya e caualcaua ab sos cauallers nouells.
E axi anauensen a la Aljaferia qui es un palau del senyor rey, e nul hom ab ells no caualcaua mas lo rich hom quis melia dauant sos cauallers nouells qui feyts hauia, cascu caualcant en son bon cauayll; que qui volia vaer bons cauaylls, e bells e be arreats, lla los pogra veure. E fills de cauallers dauant ells portauen a cauayll la espasa cascu de son senyor o de son frare o de son parent que caualler nouell era; e darrera venien los daltres fills de cauallers qui los portauen a cauayll les armes, e axi altre no gosaua caualcar ab ells, ans cascu sen anaua axi ab trompes e ab tabals e ab flautes e ab sembes [1], e ab molts daltres instruments; quen veritat vos dich, que mes de CCC pareylls de trompes hi hauia; e hi hauia daltres iutglars, qui cauallers saluatges, qui daltres mes de mil, que tal crit e tal brugit hi hauia, que paria que cel e terra ne vingues. E axi per horda ab gran alegre anaren tots de sent Saluador de Çaragoça entro al Aljaferia. E encara part aço hi hauia mes de CCC bordonadors, e be C cauallers o fills de cauallers o donrrats ciutadans qui tirauen a taulat; e daltra part hi hauia be C homens a cauayll del regne de Valencia e de Murcia qui jugauen a la genetia; e daltra part hauia apres del Aljaferia un camp tapiat hon pogrets veure matar toros, que cascuna parrochia amenaua son toro vestit de reyal, e amenauen lo ab trompes e ab gran alegre: e cascuns amenauen llurs munters qui los toros matauen. E puys vaerets per les carreres dances de dones e donzelles, e de molt bona gent. Queus dire? que lalegre era tant gran, que no anaua en als a hom lo cor, mas a guardar ça e lla: e era axi be ordonat, quels uns no feyen afanyn als altres.
E aquesta festa dura de la vespra de pascha entro lo diuendres apres pascha ab lo pus bell temps del mon e ab la major pau que hanch fos entre gents: que no pot hom dir, que hanch hi hagues paraula maldita duna persona a altra, del major entro al menor, del dia que fom ajustats a Çaragoça entro al dia quen partim; ans ab gran concordia sajustaren, e ab gran concordia hi
- ↑ B. sembles.
