sona qui ab ell fos. E dins aquest temps podets saber que viuiren los reys e les regines e els infants e comptes e bescomptes e barons e prelats e cauallers que hi hauia molts de tots los regnes, e ciutadans e homens de mar ab gran alegre e gran deport.
E estant ensemps lo rey de Castella parla un jorn ab lo senyor rey Darago e dix li: Pare, be sabets que vos me prometes, com me donas vostra filla per muller, quem ajudariets a conquerir lo regne de Murcia, e es veritat que en lo dit regne hauets vos bona part, quen la vostra conquesta es Alacant e Elxe e vall Delda e de Nouelda e Asp e Petrer e Criuillent e Fauanela[1] e Callosa e Oriola e Guardamar entro sus al camp de Muntagut per terra, e per mar entro sus Carthagenia e Alama[2] e Lorcha e Mula e Carauacha e Senagy e Bulles e Nogat e Libreny e Villena e Almansa e molts daltres castells qui son del dit regne: e son de la conquesta vostra. E axi, pus Deus vos ha feyt tanta de gracia, que hauets conquest lo regne de Valencia, prech vos axi com fill pot pregar pare, que vos majudets a conquerir lo dit regne: e com aquest siu conquest, vos hajats los llochs qui son de la vostra conquesta, e nos los nostres; que per cert a nos ve gran dany daquell regne, e a totes les nostres terres. E lo senyor rey Darago respos hi, que molt era pagat daço que dit hauia, e que axi era ver de totes coses, com ell hauia dit, e que pensas danar en la sua terra, e que donas consell en les altres fronteres; que ell prenia sobre si la conquesta de Murcia, e que juraua dauant dell, que nul temps no cessaria tro la hi agues conquesta, e la ciutat e gran res del regne.
E lo dit rey de Castella lleuas e anal besar en la boca, e dix li: Pare senyor, jous fas moltes gracies daço que vos mauets dit, e pus axi es, yo men tornare en Castella e pensare de endreçar totes les fronteres qui son enuers la terra del rey de Granada, e asenyaladament Cordoua e Ubeda e Iaen e Baessa e la frontera de Sibilia. E puix yo tinga per segur, que mal nom puixca venir del regne de Murcia, bem defendre del rey de Granada e del rey de Marrochos e de tots llurs valedors dell; quel major perill que ma terra portaua era per lo regne de Murcia:
