Pàgina:Col·loqui de Vicento Menjapà.djvu/2

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

perque he pensat una cosa,
quem pareix que be he pensat:
y es sembrar deu cafisades
de cols, lletugues y naps,
sis cafisades de faves,
y atre tant de arrós y blat,
pera que en asó yo puga
pasar michanament lo añ,
y en este entremich poder
previndrem pera un atre añ.
Pero yo no desconfie,
que Deu (cap resagranat!)
ya que tan grandisim ventre
damunt de mí mba posat,
em dará siquiera faves
pera omplirlo ( cap salat! )
Mes deixant asó a un rincó,
aném al mes important:
han de saber pues que yo
só un home moltisim gran,
y esta es la causa, señores,
de tindre yo tanta fam;
y Si a mi no em volen creure,
porten una post de pa,
y vorán, com en un credo
no en deixaré la mitat.
Pero yo ya considere,
que allá dins sos caps dirán:
à este home qui li puncha,
que tan ferm se está rascant?
Pues pera que asó no diguen,
no pasaré en asó abant;
pero els contaré un paset,
que me sosoí en Albal.
Y fon asó, que una nit
me estaba molt asentat
en un banc prenint la fresca,
y al temps que me anaba à alsar,
em digué un amic: Vicento,
diu que no li guañarás
à menchar à un Castellano,
que hia en lo Poble de Albal
Y yo que de fam estaba,
que no podia parlar,
com pogui, li responguí:
sí que li guañe, Nadal.
Y ell entonces em digué:
pues anémsen cap allá.
Yo li vach pegar darrere,
y en un punt vach aplegar
a Albal, perque corre molt
qui te ganes de menchar.
Vach buscar al Castellano,
y no el podia encontrar,
perque estant a una finestra,
aixi quem veu, sespasmá,
y caygué cul per amunt,
y la boca per aball;
perque sols mirar la pancha
que yo portaba dabant,
li doná molt gran horror,
y al punt es va desmayar.
Y despues que à cap de rato
(com pogué ) va retornar,
vingué à buscarme ell mateix,
y em digué tot tremolant:
yo no vull menchar en tu,
perque sé que em guañarás.
Mes yo que de fam estaba,
com he referit abans,
à pur de importunacions,
un poc li vach fer menchar;
pero yo que reparí,
que molt poquet va menchar
pera lo que menche yo,
li vach dir: dam á menchar,
y vorás lo que yo menche.
Y ell comenzá à dur menchar:
pero