en un bultet com à pancha,
per les vores tornechat,
hasta unes quatre dotsenes,
y encara no em vach saciar.
Cab al correu men ani,
à veure si puc buidar
una poca monisió
en que anaba carregat.
Aixi que estaba ma en trincha,
cata asi hu à lo militar,
y dos frarots escolapios
corrent me torni à atacar.
Apenes me viu à soles,
torne el choc à comensar,
quant al punt que ya apuntaba,
cata asi que va asomar
à un temps una dona en manto
y dos ò tres estudiants.
No podent lograr la mehua,
men ani cab al mercat:
pasechaba per lo sol,
que pareixia un Don Blas,
y mol ple tot de congoixes,
à la escurada fiu cap,
per veure si encontraria
un verderol ben forrat
de aquells que tenen quatre anses,
de les parteres usat.
Aixi que en divise hu,
de esta estatura de alt,
entre mi à soles digui:
carga cerrada duràs.
