Vés al contingut

Pàgina:Colecció 26 de Coloquis valencians.pdf/92

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

un batistot li agarrá;
lo porc se anaba morint,
lhome aflichit, espantat,
lo tapaba en draps y capes,
perque anára retornant.
De quant en quant lo palpaba,
sempre el trobaba chelat,
no sabia en qué poder
este fet disimular.
En asó ya es feu de dia,
en prou penes y pesars,
quant acudi el Llaurador
pera el porc à romanar;
y apenes veu lo porquet
comensà à trucs y patacs:
Señor, aqueste no es
el que air vosté em comprá;
lo meu porc estaba gros,
y este per lleu està flac.
Per lo Pare de Sen Lluc,
que vosté lha baratat.
Asó es caball corredor?
asó es galgo? asó es acás
algun cuet de cañeta?
ò es ahulla de portal?
Si es lo meu, si no es lo meu,
à la Chusticia marchá
a referir lo sucés
del modo que va notat.
tingueren asignasió
y cada hu va churar,
lo llauró, que no era el seu,