pensa ni en lo cor de ningun hom qui, al contemplar en la terra de la mort la lluyta del bé y del mal, veu sempre la font viva de les bones obres en la gracia de Deu y en sa providencia, y lo riu de malvestat en lo ensuperbiment terrenal de les ánimes. Y la gloria de reproduhir per l'estampa un bon llibre catalá, sols deu esser a l'autor donada.
Al crit de resurrecció de la nostra poesia, han respost tots los qui l'ayman en les valls y les serres de Catalunya y en los reyalmes de Valencia y de Mallorca; y fins de l'illa de Sardenya y del migjorn de la França ens han arribat veus d'antichs germans, fent recort d'aquell temps en que dictavam plegats lleys a la mar y erem prous per posar a ralla los pobles y les nacions que gosavan de reull guardarnos. Mas la poesia es buyda quant no enclou l'esperit de la religió, de les costums y de la historia de la terra d'hon naix, com es buyda la paraula d'aquell qui no sap ni enten lo que predica; y per ço en la nostra renaxença ve com ploguda del cel la execució del pensament, degut ja de molts anys abans de la restauració del Jochs florals al Bibliotecari y Mestre en gaya ciencia, don Marian Aguiló y Fuster,
