Vés al contingut

Pàgina:Constitucions del Estudi General de la insigne ciutat de València (1611).pdf/19

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

3 ITEM estatuhim y volem, que tostemps y quant dites catedres de Mathematiques se hajen de prouehir per opposicio, lo examen y llisons que hauran de fer los pretenents, sien sobre los sis llibres de Euclides, y sobre lo Almagesto de Ptolemeo, de tal manera que com en altres opposicions se llig sobre vn auctor donant punts en dos llibres, axi en la opposicio de Mathematiques se donen pera llegir dos punts, lo hu en Euclides, laltre en lo Almagesto, com esta dit.


Cap. XII. De les catedres y llisons de Llogica y Philosophia.


1
P
RIMERAMENT se estatuheix, que ningun catedratic de Arts faça oracio publica en lo principi del seu curs: y axi per justs respectes lleuam del tot les oracions publiques que al principi de cada curs se solien fer. Tambe volem que la primera lliso del curs, y la primera de la Llogica, y primera de la Philosophia, y la vltima ab que se acaba lo curs, o qualseuol altre llibre, o materia de qualseuol sciencia dende la major fins a la menor, no sia en lo teatro, sino en la propia aula aon lo lector o catedratic llig de ordinari a sos dexebles.

2 ITEM ordenam que los catedratics de Arts no puguen admetre a ses llisons sino als estudiants que seran examinats y aprobats per lo Rector, y dos examinadors, o major part de aquells, los quals los donara lo Rector en vna llista: y quils admetra, per cascu de aquells encorrega irremisiblement en pena de tres lliures, applicadores la vna a la capella de nostra señora de la sapiencia, laltra als pobres estudiants, y laltra al acusador.

3 ITEM ordenam que lo curs de Arts comence cada any a nou de Setembre, que es lo dia immediate apres de la festa de la natiuitat de nostra Señora; ans del qual manam que ningu puga començar lo curs, ni llegir fora lo estudi lliso alguna pera congregar estudiants, sots pena de priuacio de la catedra. Començat lo curs volem que dure per lo menys dos anys y huyt mesos: lo qual temps se repartira desta manera, que lo Compendi començant a nou de Setembre se acabe a Nadal seguent: la Llogica dure apres vn any sancer, es a saber de capdany fins a Nadal seguent: y la Physica del altre capdany fins a la fi de tot aquell any y quatre mesos mes, de manera que se acabe a la fi de Abril, o en Maig, y que pera cobrar les apoques haja de portar lo catedratic