cio y comanda: e axi mateix que durant lo temps de les lectures, ningu puga llegir altra lliso que la de la sua catedra, sino fos ab llicencia del Rector, a la disposicio y conciencia del qual se remet veure lo que en tal cas sera major benefici dels estudiants. Lo qual manam se obserue, sots pena de perdre aquell any la mitat del salari de la sua catedra, la qual ex nunc aplicam a la confraria dels pobres estudiants.
Cap. V. De les catedres e lisons de Theologia.
1P
RIMERAMENT se ordena, que cada any apres de la festa de S. Iuan quant hauran acabat de llegir los catedratics de Theologia, los conuoque y junte lo Rector, y sapia de aquells quina materia tenen intencio de llegir en lo any seguent, començant per lo mes antic catedratic, y los demes ordine antiquitatis: pera que oits aquells, se concerten en llegir les lectures que seran pera major profit y vtilitat dels estudiants, y tinguen comoditat de poderles prouehir en lo temps de les vacacions: y pera lleuar los abusos e inconuenients que solen succehir, volent ser alguns catedratics molt llarcs y prolixos, llegint en dos o mes anys la materia ques pot acabar en vn any; y altres que per voler ser molt breus y concisos, no sols no poden llegir tot lo que es necesari y propi adaquella materia, pero encara per abreuiar, dexen de llegir les llisons viua voce, y les dicten ab gran presa paraula per paraula: se encarrega la conciencia del Rector pera que cascun any ordene y acomane als catedratics que tinguen particular cuydado en no acurtar ni allargar ses lectures mes temps del que sera necesari a major profit y vtilitat de sos dexebles. Y que axi mateix se informe, inquirixca, y reconega si alguns catedratics faran lo contrari; no permetent ni donant lloc a que dicten a presa sens llegir la lliso viua voce, ni que mezclen questions inutils y de altres sciencies.
2ITEM se ordena, que los catedratics de S. Tomas lligquen per lo orde de les questions que proposa lo sant, declarant en cada article la doctrina de aquell, proposant los fonaments que ell alli enseña pera fundar sa doctrina, y apres les conclusions y rahons ab que la proua: perque de altra manera nis llig ni declara be la doctrina del sant. Declarada la qual, en los articles que y haura dificultats, les proposaran los catedratics, y les questions y controuersies quae seran teologiques y propies de aquell lloc y article, referint les opinions y arguments dels altres Doctors, y resoluent la que se haura de seguir, respondran als arguments contraris.
