Pàgina:Contes (1907).djvu/28

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


però la mare no veia res, perquè ls seus ulls havien caigut amb els seus plors.
 — On trobaré la Mort, que m'ha pres el meu fill? — va dir la mare.
 — Encara no ha arribat, — va dir-li una jaieta que vetllava sobre l gran invernacle de la Mort. — Però com has pogut arribar fins aquí? Qui t'ha ajudat?
 — Nostro Senyor, — va respondre la mare. — Ell es compassiu. Siga-ho tu també! On trobaré l meu fill?
 — Jo no l conec, — va dir la vella, — i tu no hi veus. Moltes flors i arbres s'han marcit aquesta nit. La Mort ha de venir depressa a replantar-les. Tu sabs que cada persona té l seu arbre de vida i la seva flor que la representa aquí. Aquestes flors no s diferencíen les unes de les altres en apariencia, però llur cor batega. El cor dels nens també batega: busca, doncs. Potser coneixeras el del teu fill. Però, què m donaras si t dic lo que has de fer?
 — Ja no tinc res pera donar, — va dir la desgraciada mare; — però aniria per tu fins a l'altra banda de món.