Aquesta pàgina ha estat validada.
Sobre l'ultima casa del poble hi havia un niu de cigonyes. La mare s'hi estava amb els seus quatre fillets, que aixecaven la testa i mostraven llur béc encara negre, perquè no havia tingut temps de tornar-se roig. A alguna
distancia sobre l teulat se trobava l pare-cigonya, dret i encarquerat, arronsant una pota pera estar a l'aguait amb més vigilancia.
Haurieu dit que era de fusta, de tant immobil que estava.
— Potser la gent s'imagina — pensava — que la meva muller té un centinella davant del seu niu. No deuen saber que soc el seu marit. Deuen pensar que estic
