Pàgina:Contes (1907).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


conegut. — Vols que ns fem companyia?
 — Amb molt gust, — va dir en Joan.
 I varen caminar junts.
 Al cap d'un quart ja s comprenien perfectament, perquè tots dos eren bons. Però en Joan va veure que l seu company estava més enterat de tot que ell. Quasi havia donat la volta al món i sabia parlar de tot.
 El sól era ben alt quan varen asseure-s sota un gran arbre pera esmorsar. Al mateix moment van veure venir una dòna vella.
 Verdaderament era molt vella. Caminava tota encorbada, apoiant-se sobre una crossa. Portava a l'esquena un feix de llenya que havia recullit en el bosc. Tenia l davantal aixecat, i en Joan va veure que n sortien tres grans bastons de falguera o de saule.
 Era a alguns passos d'ells, quan la vella va relliscar i va caure endarrera. Va llençar un gran crit. La pobra dòna s'acabava de trencar la cama.
 En Joan hauria volgut portar-la desseguida a casa seva, però l'extranger va