Pàgina:Contes (1907).djvu/82

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


llur. El sostre estava tapiçat de cuques lluentes i de rates pinyades blaves com el cel, que movien llurs llargues ales. L'impressió era terrorifica.
 Al mig de la sala s'aixecava una cadira reial portada per quatre esquelets de cavalls, els guarniments dels quals estaven ornats de roges aranyes flamejantes. La cadira reial era feta d'un vidre blanc com la llet, i els coixins eren ratolinets negres que s mossegaven la qua l'un a l'altre. A sobre s'hi veia un dosser de terenyina color de rosa, plena ençà i enllà de mosquetes verdes com esmeragdes. Sobre la cadira estava assegut un bruixot vell, que en la seva horrible testa portava una corona, i tenia un ceptre a la mà. Va besar el front de la princesa, va fer-la seure al seu costat sobre la cadira preciosa, i la musica va començar. Grans llagostes negres tocaven l'harpa, i un mussol se picava l ventre a tall de timbal. Era un concert ben extrany!
 Petits gnoms negres, amb un foc· follet sobre la testa, dançaven una ronda a la sala.